Mercè Rodoreda

Sobre Merè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent,tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura:

«	Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.	»
— Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat

Pel·lícula de La plaça del diamant

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners i no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.

Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.

Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder anar a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni a casa seva, la Natàlia li reconeix la seva presència en la seva vida i li diu que l'estima, superant tot el passat.

ACTIVITATS

SÍMBOLS

1. Els Coloms: Esdevenen un element que predomina en la història. Hi ha dues etapes en aquest símbol:

• Símbol d'opressió (Vida amb el primer marit): En Quimet li posa el nom de Colometa,  En Quimet és el criador però ella s'encarrega de tot i els coloms invaeixen la casa. A mida que en Quimet no torna aquets van marxant

• El mitifiat: vida amb el segon marit quan es casen aquests coloms son morts i mitificats, a mida que moren es converteixen en àngels que van cap a un mon superior

   2. L'embut: aflicció i mort

   3. Les flors: infància lligada al somni i la felicitat

   4. Les nines: Món de la infantesa

   5. Les cintes: element decoratiu

   6. El quadre de les llagostes: sexe que mata la dona

   7. Les balances: l'equilibri

   8. El ganivet i el crit final: superació del passat